1. |
Tot negre i pelut
02:34
|
|
||
TOT NEGRE I PELUT
Anit al cementiri profanant taüts
Em botà al coll un tio tot negre i pelut
Em mirà fit a fit amb menuts ulls malvats
I de veres vos dic: maedeu, quin esglai!
Només de mirar aquell cap pudent
Les cames em fan figa i el cor em va a cent
Amb fang i cucs penjant-li del cap,
Alçà amunt els braços i el seu cos va fer "crac!"
Llavors vaig dir-me "val més amollar,
Llance la pala i me’n vaig escapat"
Per entre les tombes corria a tot gas
Amb ell per darrere volent-me fer jaç
Vaig caure redolant, em vaig estavellar
Un crit vaig sentir, afonant-se en l'infern
Fora el cementeri, fugit d'aquell món,
Fugit!
Un cop salvat del carrer al bell mig
Considere els perills de cavar si és de nit!
En acabant a casa ja no puc dormir,
Sempre espantat de mirar baix del llit
Sempre espantat de mirar baix del llit
Sempre espantat de mirar baix del llit
Sempre espantat de mirar baix del aaaaaaargh!
|
||||
2. |
Nicomedes
03:03
|
|
||
NICOMEDES
Quan era menut, mon pare m’ho digué:
“Faces lo que faces, fes-ho sempre bé”.
Sàpies que en la vida no hi ha ofici indigne,
Si hi poses la traça dels hòmens insignes.
Fes un treball fi,
Sigues bon botxí.
I vés en el cap ben alt!
Fidel servidor de l’orde establert ,
Rebente cranis sense prendre cap pler.
Un punxó al bescoll els liquida més ràpid...
No busqueu sadisme: si accelere el tràmit!
Faig un treball fi,
Sóc un bon botxí:
Un botxí barceloní!
Em torque els esguits de sang i cerebel
i tot polit vaig pels cafens del Paral·lel.
Cultive roses i crie canariets,
Salude a les veïnes alçant-me el barret
Un senyor respectable, envejat secretament.
Un honrat funcionari del teu ajuntament.
Faig un treball fi,
Sóc un bon botxí.
I vaig en el cap ben alt!
|
||||
3. |
L'home del sac
03:29
|
|
||
L'HOME DEL SAC
Quan es pon el sol i s'estén la nit
Em pren el desfici, sóc l'home del sac
Acace criatures que no volen dormir
Estic olorant-vos des de baix del llit
Ajoca el cap
O el mamprendrà...
L'home del sac!
Caçador noctívag d'instint animal
Àgil com un tigre, amb un cervell malalt
El teu cos em crida, no podràs fugir
Sóc una fiera corrúpia, un butoni fadrí
Amaga el cap
O et mamprendrà...
L'home del sac!
La ciutat és una jungla i jo sóc un felí
I també un bou solt pels carrers antics
Cada noctàmbula és en greu perill
Vos seguixc pels antres, parareu al sac
Pega a fugir
Si em veus de nit...
L'home del sac!
Greix! Pèl! Ulls! Lleus! Pell! Sang! Carn! Budells!
|
||||
4. |
El tren de la bruixa
01:03
|
|
If you like Mossén Bramit Morera i Els Morts, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp